La legalitat no dóna legitimitat

(article d’opinió publicat al diari Público, secció en català)

Aquest 15 de juny probablement serà recordat per ser la primera vegada que la ciutadania ha intentat bloquejar l’activitat del Parlament en una acció de rebuig contra la política de la Generalitat. Però també ha obert un intens debat sobre la legitimitat d’algunes mobilitzacions ciutadanes.

Tot i que la manifestació és un dret de la ciutadania, i bloquejar el Parlament de manera simbòlica pot ser tan legítim com qualsevol altra mobilització, s’ha qüestionat si es va anar massa lluny intentant aturar una activitat democràtica –com és una sessió al Parlament- per tal de defensar la democràcia mateixa. En aquest cas, és cert que els parlamentaris que es van intentar detenir havien estat escollits a les eleccions; però no per tot el poble, si no per una minoria: el 49% de la població major de 18 anys –que no és el mateix que cens electoral- . Aleshores, són lícites les decisions que prenguin la representació de la minoria?

Per una altra banda, cal tenir en compte que aquella jornada es presentaven a votació els primers pressupostos resctrictius de la història de Catalunya. Que no estaven inclosos en cap programa electoral ni s’havien anunciat públicament; i actuar d’esquenes a la ciutadania, tot i ser freqüent, no és una estratègia gens democràtica.

Així que, de la mateixa manera que podem considerar el bloqueig al Parlament una  mobilització ciutadana legítima, el que no es pot considerar legítim és l’ús de la violència durant l’acció. Aquest fet ha desprestigiat a tots els implicats: a les forces de seguretat pública amb la violència exercida durant els desallotjaments; al moviment 15M, amb les destrosses i els atacs físics i verbals als parlamentaris; i al mateix Govern, executant una política de restriccions amb conseqüències socials i econòmiques greus per la població.

Ni el Govern ni la policia han rectificat: un ha intensificat la seva política anti-social  – tancaments de sales d’hospital, reforma del PIRMI, desallotjament exprés…-; i l’altre ha mantingut l’acció repressora – càrregues contra manifestacions, batudes policials, etc. El moviment 15M ha estat l’únic implicat que va condemnar la violència pròpia durant els fets –als vídeos es poden veure les protestes de manifestants contra les accions violentes- i després dels fets, mitjançant un comunicat on condemnàven la violència exercida per manifestants i policia.

Tot i l’actitud respectable i coherent del moviment, els manifestants estan patint l’acció implacable de la justicia. Però el desenvolupament dels fets recents torna a generar dubtes: si bé l’Audiència Nacional ha denunciat i deixat en llibertat amb càrrecs 17 persones com a pressumptes responsables del bloqueig, una nova acció desmesurada de la policia ha merescut la destitució d’un alt responsable de Mossos d’Esquadra que va permetre la detenció dins dels jutjats de les persones que es presentaven voluntariament a declarar.

És dificil assegurar què es legítim i que no ho és. És legítim un Parlament escollit per la minoria del poble però no ho és una mobilització ciutadana multitudinària? És legítima la violència exercida pel Govern contra el benestar de la seva ciutadania però no ho són els insults del poble cap als polítics? Hi ha un tipus d’accions que com són perpetuades per l’administració o estan recollides a les lleis ens semblen legítimes, quan no ho són.  Potser estem confonent legalitat amb legitimitat.